Fa només una setmana que ens manifestàvem pessimistes sobre el procés de consolidació de la mentalitat i la política ambientalista que manifestava en una conferència TED el senyor Al Gore.

Fa pocs dies del triomf del Trump en les eleccions presidencials americanes.

Una mena d’estupor i de paràlisi en l’opinió dels pocs media de l’esquerra “liberal” sembla donar ales als trolls neoliberals i neoconservadors per tot arreu. Els aldarulls provocats pel descontent popular són exemplificats com a falta de respecte a la democràcia i totalitarisme avant la lettre, als pocs dies de la seua exaltació en Venezuela.

Ahir Federico Mayor Zaragoza, que aparece en este vídeo del programa El Intermedio a partir del minuto 36:30; va donar el senyal d’alarma que la gent d’una generació com la seua, que va viure el final del nazisme i del feixisme en Europa i el naixement de les Nacions Unides, va considerar que no hauria de tornar a lluitar per les coses bàsiques com ara al segle XX pels drets humans i per la democràcia política.

Avui la Democràcia política institucionalitzada és una caricatura de si mateixa tant en Occident com en la Rússia i la Xina ex-comunistes. Els Drets Humans són una moneda de canvi entre el neogulag de les presons privades ianquis i l’altre neogulag del sistema carcerari rus o xinès.

La resta de la Humanitat, l’Antic Tercer Món, no en té més objectiu que esdevenir part d’un d’aquestos models autoritaris i piramidals, en els quals una minoria privilegiada argumenta la seua legitimitat sense deixar de controlar la seua continuïtat com a classe privilegiada a nivell global via el manteniment dels paradisos fiscals. Mentrestant, la gran majoria de la població veu el problema de l’empobriment massiu com a una realitat incontrolable. Les lleis del mercat que havien promès la prosperitat per a tothom no deixa de donar inconvenients per a tothom llevat de la minoria de l’1% privilegiada.

El que no para de ser contradictori és que el discurs de l’esquerra liberal d’un Mayor Zaragoza siga vençut per les idees del neoconservadurisme neofatxa de Trump, Le Pen, Alternativa per Alemanya, etc.

Serà que la gent ja no es creu ni les alarmes de l’Al Gore ni les del Mayor Zaragoza, tots ells col·laboradors de la creació dels actuals sistemes polítics que no varen preveure res de la crisi que ara diuen ells que és inevitable.

Les solucions simplificades que donen credibilitat a Donald Trump o a la senyora Le Pen són un altre costat de la crisi de credibilitat dels dos costats tradicionals del bipartidisme cristiano-liberal tradicional. Tant la socialdemocràcia com ara en neoliberalisme comparteixen discurs econòmic dins d’un sistema capitalista a la defensiva des de 2008. El TINA, there is no alternative (No Hi Ha Alternativa) per a la Margaret Thatcher és ara el Mal Menor de l’esquerra liberal pro TTIP/TISA/CETA/ISDS amb el seu correlat d’explotació social i laboral extrema arreu del món que provoca el seu dumping social, tant en la immigració com en la deslocalització econòmica. La pèrdua de drets i d’ingressos fa que la proporció de la pobresa extrema i la  real es dispare a tot arreu.. Sembla un panorama ideal per a la manifestació del discurs marxista i revolucionari en general. Però no.

Ara bé, no és temps per al pro-passivisme sinó per a una postura proactiva com la que recomana Michael Moore en les seues 5 mesures a mamprendre després de Trump: Una Oposició Ferotge des del primer dia fins a l’últim, n’és el punt central. Com la que ha tingut Obama i la seua Esquerra Liberal des del primer dia fins el dilluns 9 de novembre.

Però sobre tot, deixar de queixar-nos i d’atribuir-nos  els nostres errors com a retrets. Cal donar la benvinguda a la realitat i fer una anàlisi acurada per a eixir del marasme. Com la que va fer Abdullah Öcalan al Kurdistan reivindicant la seua complexitat per a donar alternatives i promoure la cohesió social contra els Estats Nació assassins i genocides.

Només la veritat ens farà lliures.. Va dir aquell.