Per un nou món

No cal dir que començar un text per un desig sona ingenu. Començar amb una negació.. no cal dir-ho!

Tanmateix, un fet com els referèndums i la seva desqualificació actual tant en boca dels perdedors com de possibles guanyadors esporuguits mereix la reflexió i la publicació d’aquesta per les vies habituals. Som-hi!

Dilluns ens despertàvem ensopits pels resultats a Colòmbia, avui l’enrenou s’afanya en desqualificar-nos el RUI català. Què ens passa ara?

Fóra que a Colòmbia encara mana l’Oligarquia espanyola i a Catalunya la Petita Oligarquia “otrora” pro-espanyola vol continuar manant a la seva Petita Espanya Catalana. Fóra que els tertulianos han patit una mica de amnèsia democràtica més forta que el seu propi Alzheimer Històric.. El cas és que el tema és la inseguretat dels possibles resultats i, per tant, de les possibles inversions.. Com mana el llenguatge burgès i neoliberal encara oi que sí?

Què queda d’allò de la Sobirania Popular..?? ¿Només un somni d’estiu dels idealistes il·lustrats que no podia quedar inclòs en qualsevol ideologia, a partir d’aleshores, democràtica? Tanmateix aquest esperit viu encara on va nàixer, al cor d’Europa. On quan algú faça alguna proposta per a votar en referèndum de la seva definitiva o temporal supressió tothom es riurà de la bestiesa!

Que estem esporuguits per la pujada al candelero de quatre fatxes a mitja Europa? Mireu els comptes corrents dels mateixos i penseu quina por que ténen a perdre-ho tot. Mireu el seu incoherent discurs i voreu la seva por a quedar-se definitivament muts.

La Democràcia, com la Llibertat de Pensament, de Premsa, de Paraula, de Càtedra, etc., és ella mateixa inapel·lable. Com la Dignitat. Sempre haurem de recórrer a ella quan haurem perdut tot. Sempre hi trobarem les paraules ben amagadetes des del segle IV abans de Crist. Sempre trobarem els aires de llibertat a l’Edat Mitja, tant als camps com a les ciutats d’Europa. D’aquella Europa on naixien les Llibertats junt als Privilegis per a fer front a una aristocràcia degenerada encara que culta en els seus llocs més famosos de l’Occitània a la Itàlia Urbana, Universitària i Comercial; a la Lotaríngia planera plena de burgs lliures i de nous esperits.. I quan ens falti l’alè, senyorxs, ens toca cantar A les barricades a dins de la masmorra. Sí, també en té lletra en català! Què no en sabíeu?

Thanks God que encara tenim la CUP al Principat..

La Prostitució i els pputeros.

Després de l’spot de l’actriu porno Amarna Miller anunciant el Saló del Porno a Barcelona haig de fer una aportació al debat des del punt de vista de una persona que sempre ha tingut clares les seves afeccions, entre les quals mai ha estat el fer de putero ni contribuir-hi per acció o per omissió.

Definició de putero

Em veig en l’obligació de definir el concepte de putero. Putero(*) és aquell que vol sexe i no l’importa res el que s’esdevinga per a assolir la seua satisfacció, que sempre serà immediata i a curt termini. És a dir, és una persona que s’ha avesat a creure que els putos o les putes ho són per pròpia decisió i no cal pensar en les seues condicions de feina. De la mateixa manera que quan agafem un taxi no es plantegem per què el taxista du un rotllo o un altre, ó tampoc es fixem en el to de veu o la cara de la persona que ens serveix en un establiment hostaler, etc.

Putero és un client, ara bé, és un client amb poc o nul·la empatia. I amb una continuació evident del què es considera com ésser associal, però també pot ser, per fixació obsessiva ó per pur desig crematístic d’explotació de recursos humans àvids, segons aquesta persona, de tenir relacions sexuals a canvi de sexe, trobem el Putero pròpiament dit, un Empresari Sexual. Un Lenó que es deia en llatí. Amo d’esclaus, sexuals, que es vantava de ser respectable però que perdia tota aquesta respectabilitat quan que compartia categoria social amb els traficants d’esclaus o de gladiadors..

El pas de putero a Putero, i d’aquest a pputero, amb contactes ppolítics suficients per a esdevenir un capo de la màfia basada en el negoci del sexe que sempre ha existit i que tenim ben documentada des de l’època romana, ha estat sempre una qüestió d’ordre menor. Depèn de la persona i de les circumstàncies. Tanmateix, la legió de col·laboradors en la tasca concentracionària de control del material esclau humà i de justificar la seua situació més o menys des de les seves posicions de moral i categoria social auto-considerada benestant és general i diversa en totes les societats des de la revolució urbana. Certament cal parlar aquí de la institucionalització del Patriarcat com a mode de control social amb aquestes revolucions urbanes que es consoliden arreu del món en les primeres civilitzacions on, esclavisme i prostitució sagrada eren coetànies.

La Prostitució

Un altre tema és la Prostitució. La Prostitució s’ha considerat moltes vegades com inevitable i com a una activitat fins i tot respectable per a les dones que han assolit un status social consolidat en la «respectabilitat» de la seua funció social d’alleugerar les tensions acumulades en els nuclis familiars formals. Ara bé. Aquest status de les hetaires i de les sacerdotisses de religions antigues ha estat sempre compatible amb l’existència d’esclavatge sexual. És a dir, no és el mateix però tampoc ha estat mai la «solució» al problema de la deshumanització de l’esclavatge sexual.

Aleshores arribem al punt de definir aquest problema com a una part de l’alienació que produeix la reducció a objecte de «l’eina sexual», la persona prostituïda. L’alienació de la persona treballadora sexual exemplifica l’alienació del treballador en general. És la seua manifestació intemporal que la fa comprensible, que la fa real i no fictícia com ens voldria mostrar el neoliberalisme.

Per tant, la «solució» mai ha estat en els canvis legislatius, com ara la prohibició del tràfic i de l’esclavatge al segle XIX, ó de les activitats urbanes qualificades per la classe dominant com a no saludables, encara que ells foren els primers clients puteros del negoci sexual independent de dones emancipades o de bordells gestionats per màfies més o menys consolidades en l’estructura urbana moderna.

La Prostitució és una activitat que es considera inevitable perquè sempre que s’ha produït una situació excepcional i/o dramàtica, les necessitats de les dones i dels hòmens proletaris (és a dir, posseïdors del seu cos i de res més, sobretot després d’haver venut els fills en un moment previ..) ha donat pas a l’ús dels seus últims recursos a totes les persones en un intent de sobreviure o de sobreposar-se a aquella situació dramàtica i/o excepcional. La consolidació d’aquesta situació social normalment ve donada per la consolidació del patriarcat/putero, desitjós de ser reconegut com el superior i legitimat en la tasca successòria, mentre que la legitimitat del treball femení, siga de la natura que siga, ha estat sempre bandejat i fins i tot, en aquest cas doncs podria donar independència econòmica, criminalitzat.

Ara bé, l’exepcionalitat de qualsevol situació moltíssimes vegades (si no totes) ha de ser agafada amb pinces. Vivim en una època plena de situacions excepcionals. Situacions que afecten més a la capa més baixa i desapoderada de la població, i que, per tant, la fan objecte de l’ànsia de satisfacció immediata dels desitjos inconfessables de moltes persones amb recursos suficients per a pagar per satisfer-los. És a dir, si hi ha putes i putos és perquè el sistema els fabrica i protegeix, malgrat considere il·legal la seua activitat. El criteri «humanitari» de no perseguir la pràctica i sí al criminal Putero s’ha generalitzat. Ara bé, el manteniment de l’activitat de la prostitució com a crim al Codi Penal fa que les víctimes de la prostitució, moltes vegades immigrants amb cap o molts pocs drets per a residir al país on treballa, siguen les primeres en mantenir el silenci d’omertà que caracteritza l’activitat social de la Prostitució. Contribuint-hi molt significativament amb la seua pervivència per manca de col·laboració amb la justícia de les pròpies víctimes.

El Puterio

L’expressió és usada a l’spot d’Amarna Miller i en les crítiques al mateix en tant que crida al Saló del Porno de Barcelona en referència a l’empresa especialitzada en prostíbuls que fa possible el finançament del mateix.

Si la definició és objecte de moltes interpretacions, doncs té a veure amb el substrat cultural de cada país, és evident que fa referència genèrica a l’activitat de la prostitució. Ara bé, com que el punt de vista és sempre el mateix en aquest assumpte, i en qualsevol en el qual es vegin barrejades els drets humans i les minories/majories socials, per tant, és triple: el puterio faria referència al client, preferiblement baró amb uns recursos econòmica mínims per poder-los gastar-hi; Puterio faria referència al negoci sexual sistematitzat en el capitalisme amb l’empresa de «serveis» sexuals i, per últim, pputerio faria referència al negoci que corrompeix una societat hipòcrita (amb doble moral, la societat, no les putes que ja en tenen prou amb la seua activitat per tant..).

La dimensió cultural ha fet tolerable un sentit de la paraula equivalent a la seua definició d’espai amb una intervenció legal relativament laxa. Aquest espai ha estat i encara ho és vist per molts sectors socials, com un espai d’alliberament de complexos i repressions de desitjos considerats inconfessables en un context distint. Certament aquest punt de vista «alliberador» és per al client putero un argument de pes per continuar amb la seua activitat sexual malgrat tots els indicis que ens parlen de la manca de dignitat de la persona prostituïda.

La crítica puritana

Des del segle XVII, moment de consolidació històrica de la burgesia com a classe social que en el segle següent farà possible les revolucions socials liberals, la crítica puritana ha estat una característica de la doble moral que acompanya l’activitat de la prostitució i la seua consideració social. Doble moral exemplificada magistralment en les pel·lícules de John Ford, Stagecoach, 1939, per exemple. Aquesta doble moral remet als orígens ideològics de la mateixa classe social burgesa: 1) Els cristians reformats en lluita contra l’Estat Absolutista en formació conformaren una primera fornada de lluitadors i activistes que identificaren la moral del treball burgesa amb la moral calvinista i protestant en general; 2) El liberalisme ateu del s. XVIII, que fa de Voltaire i del Marquès de Sade les seves dos grans cimeres referencials que acaben amb el neoliberalisme actual com a epígon ideològic.

Aquesta crítica ha estat instrumentalitzada com a causa eficient de la prohibició (total o relativa), encara que no ha estat capaç de suprimir el problema que és definit molt bé per l’activista sueca Kajsa Ekis Ekman entrevistada i citada en aquest fil de gnusocial/quitter.es. A saber, «..la prostitución se encuentra justo ahí, en la intersección entre dos sistemas de opresión que son el capitalismo y el patriarcado. En el capitalismo el pobre existe para enriquecer y satisfacer al rico. Y según el patriarcado, la mujer existe para satisfacer al hombre. Ahí está la prostitución.»

El problema no és doncs els costums sexuals de les persones, el problema és el capitalisme que intenta aprofitar-se de tot, incloent el cos de les persones, i en especial de les persones més vulnerables doncs són les persones menys predisposades a plantejar oposició als desitjos de les persones puteres.

La prohibició de la tracta i el proxenetisme al mateix temps que la legalització de l’exercici «lliure» de la prostitució sempre per les víctimes mateixes i mai per intermediaris fa referència a aspectes bàsics de la lluita del moviment obrer. Ara bé, sabem que el moviment obrer és un començament d’un camí històric cap a un alliberament social i total (que moltes vegades va incloure aspectes de l’alliberament sexual i de gènere per part de les dones). En el cas de les persones prostituïdes no és pas un altre objectiu el que es planteja per a la resta dels treballadors manuals i/o intel·lectuals, l’alliberament total arribarà amb la supressió del sistema capitalista que és a l’origen de la lacra social i cultural, però també a l’explotació tardo-esclavista del cos de les persones en similitud a l’ús de les persones com a font de «força de treball», aquí al puterio es trobem a l’explotació del cos de les persones com a font de «plaer» del qual es dóna servei. La morbilitat i l’esperança de vida són sempre fora de la discusió. Però tanmateix són el mateix nivell de contradicció que justifica l’existència del Moviment Obrer en lluita cap al Comunisme i delxs treballadorxs del sexe cap al Nou Desordre Amorós del Charles Fourieri.

Joaquim Bernà i Torres, València, 2/10/2016

iV. FOURIER, Charles; El nuevo mundo amoroso, Siglo XXI Ed., 1972 -> Le nouveau monde amoureux, 1967.. [https://books.google.es/books/about/El_Nuevo_Mundo_Amoroso.html?hl=es&id=J8OXAQAACAAJ ]

(*) Haig de fer una precisió quant a l’ortografia emprada en aquest article. Llevat de començament de frase putero client s’escriu en minúscules i Putero Empresari s’escriu amb majúscules. Tanmateix, el concepte de pputero que ja apareix al títol fa referència al membre d’una màfia d’explotació sexual tolerada més o menys per la societat dominant.

#NuitDebout .. El #15M francès comença el #31M?

Després de les manis multitudinàries a França contra la nova Llei del Treball del govern de Valls i Holande, enmig d’un estat de setge pels atemptats des de novembre passat que no ha impedit una Vaga General i aquestes manis, i en especial a París (vet aquí un vídeo), esdevé ahir 31 de març el dilema després d’una gran mobilització que deixa de tenir sentit en si mateixa per a esdevenir lloc de retrobament de la indignació global contra un món globalment contrari a la Humanitat com a espècie i com a Comunitat Civilitzada:

A la question « COMMENT LEUR FAIRE PEUR ? », la réponse a été unanime : « Nous ne rentrerons pas chez nous après la manif du 31 mars ». LE JEUDI 31 MARS, on participe donc aux manifestations. Mais après le défilé, on ne rentre pas chez nous. On occupe une place, un lieu, on verra bien où. On fait une projection géante de Merci patron !, à rigoler tous en chœur. On se fait des concerts pour la bonne humeur. Et aussi, surtout : on cause. On essaie d’inventer un truc, un point de fixation des espoirs et des luttes. #NuitDebout

[View the story “#NuitDebout” on Storify]

Escala de los países según su nivel de deuda pública.

El fantasma de la Deuda Externa que recorre el Mundo..

¿Alguien de Latinoamérica que ilustre sus últimos 40 años? Allí también se consideró como una plaga bíblica y miren ahora..

ÁMBITO CÍVICO-SOCIAL

Escala de los países según su deuda: Este es uno de esos mapas que te hacen ver el mundo con otra perspectiva. Obtenido de la página howmuch.net. El mapa puede servirnos para explicar uno de los conceptos más utilizados y que peor prensa tiene: la Deuda Pública. Como se explica en la propia página de donde se ha extraído el mapa, la deuda (diferencia entre los gastos y los ingresos de un país que tiene que ser cubierta mediante préstamos externos para mantener la prestación de servicios esenciales) no es algo necesariamente negativo, a priori, pero una elevada deuda si podría ser contraproducente para el futuro desarrollo del país si no se abordan las razones de fondo que provocan dicho incremento de la deuda.

El mapa, que sólo recoge algunos de los países “más significativos“, representa el tamaño según el nivel de la deuda respecto al PIB. También se incluye un…

View original post 198 more words

Una excepcionalitat que hauria de ser normal

Quan a començament de curs trobem les rutines i els entrebancs que la nostra Administració ens col·loca més o menys maldestrament en el sistema educatiu trobem de vegades notícies com aquestes d’espais alliberats on es respira l’alè del futur amb una connexió ben clara amb un passat esplendorós.
Ara podeu comprovar en aquest enllaç aquest esperit, aquesta saba renovada de coneixement lliure que es mou pel goig de la seua difusió més planera i extensa que puga fer-se.

El Lab Meeting de Madrid fet el mes de setembre de 2015 ens mostra una manera de fer no enfrontat al dir, doncs es repensa mostrar res que no siga factible, i, per això, ens mostra el camí de la nostra transformació en éssers humans per esdevindre dignes representants de la Humanitat contra la Barbàrie que ens repeteix ara i adés que no hi ha alternativa.
Així doncs, comprovem a la llista dels documents audiovisuals de l’enllaç que vos facilite la múltiple i diversa que pot ser la nostra participació i la intervenció de cada qual de nosaltres en l’experiència de fer-nos possibles el nostre futur.

Gaudiu

¡Extra, Extra!: los refugiados se cuelan en la evaluación inicial

Aylan Project

Empezamos el curso. Empezamos haciendo una valoración de las competencias de nuestro alumnado: cómo se expresan oralmente y por escrito, cómo leen y si entienden bien lo que leen, cómo se desenvuelven con un resumen y un esquema, cómo buscan información en internet, en qué destacan y en qué flojean. Los valoramos y los vamos conociendo para ajustar el aprendizaje común a lo largo del curso.

Pero, si tenemos en cuenta que como decía Dewey, la Escuela no debe preparar la la vida, sino que tiene que ser la vida misma, por qué no hacemos todo lo anterior desarrollando esas posibles actividades en torno a un tema candente, cercano, impactante como es el de los refugiados. Tanto para mejorar la motivación intrínseca del alumnado, reacio a todo tipo de pruebas clásicas (hacer un resumen, un esquema, incluso un examen, sobre un tema para ellos lejano y distante, impuesto por…

View original post 116 more words

Els “Manters”, el petit comerç i la guerra per l’espai públic

Aquesta Guerra de Rates ó la Guerra de Classes?

+ arguments?

[versión en castellano en vagosymaleantes.com]

El “petit comerç” de capital familiar ja fa dècades que pateix seriosos problemes per subsistir. Amb la globalització, la venda al detall dels productes de consum ha patit transformacions tan profundes com la pròpia producció. La distribució alimentària s’ha anat concentrant en un petit nombre de cadenes de supermercats, la roba es compra majoritàriament als establiments de grans marques internacionals, l’electrònica l’anem a buscar a superfícies especialitzades situades en centres comercials, els mobles… els articles esportius… Prescindir del petit comerç és cada cop més fàcil. De fet, en alguns sectors, el que resulta complicat és esquivar els establiments de grans corporacions. Existeix abundant evidència empírica de l’impacte de les grans superfícies comercials en el comerç de capital local. En algunes zones dels EUA es parla de l’efecte Walmart consistent la destrucció del petit comerç per la competència d’aquesta gran cadena combinada amb la progressiva…

View original post 613 more words

Quina casualitat! O no? Qui Semper Bonum. #CharliHebdo #EuroFail

Just en el moment en el qual, sense una oposició armada virulenta dels palestins, aquests són a les portes de concloure el seu triomf nacional, com es pot entreveure de les declaracions d’Ehud Barak al diari israelià Haaretz:

Justament en el moment el qual l’extrema dreta israeliana de Yisrael Beitenu es troba en crisi degut als escàndols que demostren el seu caràcter de “corrupte utilitarisme” neoliberal no suposa res de nou i res de positiu en un moment històric com aquest.

Precisament ara surt el “Shock Terrorista” islamista per a donar ales a la reacció neonazi i neofeixista europea que haurà d’impedir la fallida més absoluta del Neoliberalisme en aquest any de 2015..

Res de nou!

Les contradiccions d’ordre superior són encara visibles a tot el sistema capitalista global. La seua desesperació alimenta la brutalitat de les reaccions animades i facilitades per la seua pràctica i estratègia política internacional. Fer d’Europa l’últim camp d’experimentació colonial amb les eines usades fins ara als països del Tercer Món ens hauria de dur cap al desastre que prefiguren els continents martiritzats per l’Imperialisme com ara Àfrica i Àsia, on floreix el fonamentalisme islàmic de les cendres de la repressió anticomunista i de la protoaliança amb ell mateix des de començaments del segle XX, exemplificat en l’Estat Absolutista de l’Aràbia Saudita arrenglerat amb els USA fins a la data de hui en tot…, llevat de la promoció de l’islamisme wahabita. Tot al mateix que es reprimeix encara amb més força qualsevol dissensió política de la ma d’obra esclavitzada als pròspers països del Golf Pèrsic.

La silenciada revolta dels treballadors a llocs com Bahrein, encara que amb restes de defensa d’identitats religioses i ètniques dins el món àrab i musulmà ens posa sobre avís de quin és el problema “real” i quins són problemes ficticis en tot aquest rotllo.

De la mateixa manera que els treballadors de l’Europa del Sud es neguen a seguir amb la Farsa del Neoliberalisme, aquells prefiguren la seua fi.

Sic Semper Tyrannis!

Ara bé, els senyals de la decadència neoliberal són cada volta més evidents. Des dels plantejaments més moderats de Piketty fins a la rauxa racionalista de Slavoj Zizek, no hi ha manera de contrarestar una crisi ideològica que sempre ha estat avantsala de la fallida històrica de qualsevol sistema com ara el capitalista globalitzat.

Que la força no ens falte en aquestos moments!

The 5 Most Pressing Problems on the Planet

Aquest projecte mereix una atenció ii una menció especial:

La brújula del tiempo

Laurie Clement is a Canadian teacher and Google Education Trainer who has developed an amazing educational experience about Globalisation. It’s called “Global Students-Global Perspectives” and it is designed to stimulate students to work and collaborate from all around the world. This educational resource is made up of four Projects based on Learning about Globalisation and its effects in the world today.

Solving jigsaw puzzle

The first project is “The 5 Most Pressing Problems on the Planet“, an international collaboration of middle school students about worrying issues that concern us today. As an international mixed group, students research, using Google technologies, what they feel that are the five most pressing problems on the planet. Each group should prepare a short presentation about what these real problems are, with a brief description of each one, an outline of what has been done to address the issue and, finally, which potential solutions could be useful…

View original post 126 more words

LLIBRE. Werner Blumenberg: “Marx” (1962)

HISTORIATA

marx-werner-blumenberg-biografias-salvatEdició que jo he llegit:

  • Werner Blumenberg: “Marx” (original de 1962)
  • Barcelona, Salvat Editores, 1984
  • Il·lustrat, 205 pàgines
  • Col·lecció “Grandes biografías”
  • Pròleg de Santos Juliá Díaz

Breument la biografia: Karl Marx va ser un filòsof, historiador, economista i polític alemany. Va nàixer a Trèveris l’any 1818. Va estudiar lleis a la Universitat de Berlín, i es va formar filosòficament en l’anomenada esquerra hegeliana. De Hegel va conservar el mètode dialèctic, però va rebutjar l’idealisme i l’actitud contemplativa de limitar-se a interpretar el món; ell el volia transformar. El 1848 va escriure el Manifest Comunista amb la col·laboració d’Engels. La seua crítica de l’economia clàssica es troba a la seua obra El Capital, publicat el 1867 el primer volum, on analitza les formes de producció capitalista, que segons Marx és l’última forma antagònica del procés de producció social després de l’esclavitud i el feudalisme. El segon i…

View original post 2.223 more words